Alaró 84 - Mobel Balear 73.

Dilluns vàrem jugar es nostre tercer partit de sa lliga de veterans -amb o sense panxa- i vam caure com conills. Fou al primer quart on ens tregueren 13 punts de diferència, barrera fisica i u o psicològica que no vam saber rompre. Ni els taps encara estratosfèrics de n'Iranzo ni ses sempentes organitzades o ràpides des bases germans Llofriu -amos i espònsors- de s'equip vàren assolir resultats dignes.

Chupada a chupada -recital après des de fa temps- vam caure al parany de s'Alaró. Un triple d'en Toni March, germà d'un amic rival posava la nota i generava s'emprenyo nostro. Cagondena... Però què hem de fer! Es pròxim partit, enlloc de tirar fins ses sabates naik o ribuk tractarem d'adonar-nos que jugam cinc... jo també...

Au idò! A veure si enlloc d'anar a Ocimax o a n'es Festival Park tipo Bush veniu es dillunsos horabaixa a Son Gotleu a veure basket d'es de veres. Salut!