M. Angel Pou y Gabriel Abrines

| Rafa March | Entrevistas

Entrevista conjunta a Miguel Ángel Pou y Gabriel Abrines, realizada por Rafa March.

Miguel Angel Pou Martorell va néixer a Palma l'any 1961. Fa 2.04 metres i ha jugat al: LICOR 43, CACAOLAT, PAMESA VALENCIA i CAJA SAN FERNANDO d'ACB. Ha estat internacional amb la selecció Nacional Juvenil i Junior.

Gabriel Abrines Martí va néixer a Binissalem l'any 1966. Fa 2.02 metres i ha jugat al MAGIA DE HUESCA, CACERES C.B., C.B. GRAN CANARIA i BALONCESTO FUENLABRADA d'ACB. 

A tots dos els uneixen més coses del que sembla. Ex-jugadors ACB, abandonen Mallorca per debutar el mateix any a Primera (ara LEB) i un any després ho fan a ACB, tornen a Mallorca per acabar la seva carrera esportiva com a jugadors de segona divisió, tenen dos fills cadascún, entrenen a La Salle, i el més curiós de tot, entrenen als seus fills.

En voleu més? Tots dos han jugat al Reial Madrid.

Tot un luxe pel nostre Club comptar amb dos entrenadors que han militat a la màxima categoria nacional.

Quan, a on i perque vareu començar a jugar a bàsket?

- Miquel: A los 15 años jugaba a fútbol en el equipo cadete de mi colegio. Un amigo de mis padres me ofreció empezar en el baloncesto. Jugué un año en Mallorca y a los 16 ya fiché en el Real Madrid Junior.

- Gabi: Als quinze anys, ja en fa 23. Vaig decidir jugar amb un equip d'Inca (La Gloria d'Inca) perque el meu germà gran també hi jugava.

El jugador es fa o neix?

- Miquel: El jugador nace pero falta después que se haga. Algunos buenos jugadores se pierden porque nunca nadie se preocupó de "hacerlos".

- Gabi: Un jugador neix

Vos heu enfrontat mes d'una vegada, que recordau un de l'altre?

- Miquel: En nuestros años (y ahora) había muy pocos jugadores mallorquines en la ACB. Solo Gabi, Manolo Piña, Rafael Rullán y yo. Siempre era algo curioso enfrentarnos entre nosotros.

- Gabi: En Miquel era un jugador inteligent, que sabia veure el joc.

Quin es el millor jugador al que vos heu enfrontat?

- Miquel: Siempre recuerdo a Creus como un jugador especialmente "bueno", bueno como jugador, como persona, como competidor.

- Gabi: Arvidas Sabonis

Qui guanyaría a un 1x1?

- Miquel: Gabi no tiene ninguna posibilidad contra mi. Peso 25 kilos más que él, en un 1x1 no habría color. Gano seguro.

- Gabi: Sense cap dubte, el public.

Tenim possibilitats al Club de que algún dels nostres jugadors arribi a ACB?

- Miquel: El Baloncesto por desgracia para muchos es un deporte de altura. Si alguno de nuestros jugadores se estira hasta dos metros habría alguna posibilidad.

- Gabi: És molt dificil, però si a mi als 17 anys m'haguessin dit que jo aniria a jugar a l'ACB, no m'ho hagués cregut.

Com es du aixó de fer de pare i d'entrenador del vostres fills a la vegada?

- Miquel: Te da más responsabilidad. Si ganas es bueno por dos veces y si pierdes es malo por dos veces.

- Gabi: Jo ho duc bé, el meu fill no tant, perque el nivell que li exigesc és superior als altres.

Que vos sembla la pàgina web? La feis servir?

- Miquel: Me gusta. Creo que para los niños es muy agradable poder consultarla. Yo veo las fotos, curioso.

- Gabi: És fantástica, el treball que han fet i estàn fent és increible. La faig servir sempre que puc.

Un pronóstic esportiu per la temporada 2004-2005 i en concret del vostre equip

- Miquel: Un gran resultado sería quedar entre los cuatro primeros. Pero para mi lo importante es que no haya lesiones, que los niños progresen, se lo pasen bien, y tengan un buen recuerdo de esta temporada.

- Gabi: Crec que estem fent un bon treball amb els al.lots, i respecte al meu equip, només em preocupa la millora esportiva col.lectiva i individual.

I finalment, alguna anécdota divertida que pugui agradar als mes menuts?

- Miquel: Cuando jugaba en el Pamesa de Valencia jugamos contra el CAI de Zaragoza que acababa de fichar a un nuevo americano venido directamente de la NBA. Algo inusual hace 10 años. Se llamaba Mel Turpin y pesaba 135 kilos. En la prensa se aireó que su afición a la comida y su exceso de peso había forzado su salida de la NBA. A mí me pareció un argumento absurdo y pensé que la prensa exageraba como en otros ocasiones. El día del partido PAMESA-CAI yo estaba sólo en la puerta de mi vestuario, oí unos pasos y vi pasar por delante de mi un supergordo de 2,10 y 135 kilos con una bolsa de deporte que ponía CAI y una hamburguesa en cada mano. El individuo las iba devorando a grandes bocados. Luego en el partido le vi calentado en el otro lado del campo, era Mel Turpin.

- Gabi: En tenc moltes, però record un partit ORENSE-GIJON BALONCESTO en el que vàrem necessitar de quatre pròrrogues per guanyar. Aixó és suar la camiseta.